Treball Buixa de dol de Maria-Merçè Marçal

Biografia:

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Obres:

Poesia:
· Cau de llunes.
· Bruixa de dol (1977-1979). .
· Terra de mai. .
· Sal oberta.
· La germana, l'estrangera (1981-1984)..
· Desglaç (1984-1988).
· Llengua abolida (1973-1988).
· Raó del cos. .

Novel·la:
· La passió segons Renée Vivien.

Narrativa breu:
· Viratges, reminiscències,.
· Jocs de màscares,

Infantil i juvenil:
· La disputa de Fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada [basada en una narració d'Anselm Turmeda; coescrita amb Glòria Puig;
· Cançó de saltar a corda.
· La màgia de les paraules

Crítica literària o assaig:
· En dansa obliqua de miralls: Pauline M. Tarn (Renée Vivien), Caterina Albert (Víctor Català) i Maria Antònia Salvà, dins Cartografies del desig: quinze escriptores i el seu món.
· Rosa Leveroni, en el llindar, dins Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal, 1988.
· Com en la nit, les flames, dins Cartografies del desig: quinze escriptores i el seu món.
· Sota el signe del drac.


ENTREVISTA

Només llegint el titul "Qui sóc i per què escric", recorda a la Montserrat Roig, Maria-Merçè fa una reflexió metaliteraria. Ella és compara amb una serp, que com aquesta canvia de pell per obtenir-ne una altra, ella té diferents temátiques i interessos, i va canviant.
Observa aixó als seus llibres i versos, comparant-los amb una mirall. Com la serp canvia de pell, ella cavia d'etapa.La seva mare li deia que al sostremort on vivien hi havia una serp, encara que era mentira, ella creía veure la serp.
En conclusió, l'escriptura per a ella és la nessesitat d'escriure i el repte d'escriure bé, també fer coses que altres persones consideren incorrectes. Per a ella l’escriptura és una cosa complexa que té moltes cares.



ANTOLOGIA DE POESIES DE BRUIXA DE DOL

Tombant
I

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.

II

Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.

III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.


IV

La mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.

No talleu els arbres del canal!


VI

De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.


IX

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...


X

Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.

El vent de març juga a matar
i me la torna.

El meu cor l'entoma.


XII

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el catipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques




DIVISA

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota



Foc de pales


II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.

L’escala fosca
del desig
no té barana.



BRIDA

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.


BRUIXA DE DOL

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.



Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.


8 de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

RELACIÓ COMENTARIS AMB LES POESIES DE L'OBRA

1.Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna diu que que Bruixa de dol li va fer escoltar un veu que reconeixía i sentia com propia, afirmava la seva identitat com la dona que era, i tenia la preocupació d'introduir la veu femenia en tot els ambits. També diu que la poesia de Maria Mercè explora espais unicament femenins, o bé l'amor i la solitud.


2.Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empùries, 1998.

Aqui es parla d'un text de reflexió literaria que v escriure Maria, Sota el signe del drac..., es tracta d'un cicle poètic en dues etapes.
-La primera, está desde Cau de llunes a Sal oberta amb un esquema triangular de tensió entre el jo poètic, la lluna i l'ombra, remet en la lluïta o en el festí a la propia solitud. La lluna i l'ombra metaforitzen els dos pols oposats de la llum i la foscor.
-La segona, es situa a Bruixa de dol on és veu una evolució en la intensitat lírica, i aqui es parla de la problemàtica del descobriment d'un punt angoixant de la solitud i la reivindicació de l'erotisme per la dona, tot aixó situat a Foc de pales i Foguera Joana.

3.Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat", dins el llibre-CD: Marçal-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

L'Àlex diu que Maria Mercè va voler construir-se a ella mateixa i els seus escrits a partit de la llibertat i viure tot alló que sentia. Parla de que ella utilitza una veu personal i pròpia, que comparteix amb tot els lectors. Diu que l'escriptora a partir de l'experiència de la gestació, de la maternitat i de l'amor l'èsbic fa una poesia especial, i que crea noves literatures.

4.Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980. Inclsa en el llibre Plomes Catalanes Contemporànies del mateis autor, Barcelona, Ediciones El Mall, 1980.

Aqui Maria respon a la pregunta de Lluís Busquets. Que aporta de nou Bruixa de dol en relació el teu llibre anterior?
Ella diu que esta més segura, que prosegueix l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana. També hi han coses noves, com que ´s molt més consient de la seva veu com a dona en sentit individual i col·lectiu, en l'aparició de bruixa-lluna, en la dona solidària amb les altres dones i amb l'asumpció de la pròpia solitud.



CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE BRUIXA DE DOL

Gira al entorn de l'autora i de com vol ella que siguin les coses. El llibre es divideix en nou parts, on en algunes s'identifica amb elles, per exemple en bruixa de dol, on es fan coses d'amagat. L'última poesia el 8 de març, tanca el llibre, per reivindicar la posició de la dona i sobresortir de forma individual.
Les parts són:
-Divisa
-Foc de pales
-Tombant
-Foguera Joana
-Bruixa de dol
-Avui les fades i les bruixes s’estimen
-Els núvols duien confeti a les butxaques
-Sense llops ni destrals
-Vuit de març


CARACTERISTIQUES DE LA SEVA OBRA
Les principals característiques de la seva obra són, la seva trovada amb una veu propia, que es basa en les fades i les bruixes, amb les que és sent identificada. Una altra es la rivalitat entre homes i dones, la felicitat amorosa i la importancia dela solidaritat entre dones.

POESIES I RESPECTIUS COMENTARIS

BRUIXA DE DOL


I ZODÁC

L'autora tanca els seus records a la maleta, una maleta que Maria-Mercè vol que engoleixi el seu dolor, ella vol llençar al mar els records i males experiències, que per ella són un llast.
En la segona estrofa Maria-mercè Marçal ens diu que vol probar sort i començar de nou, iniciar una vida nova.
En aquest nou joc cal encertar i no equivocar-se com abans ha fet. En el primer tercet parla en plural i li diu a tot el món que hagi fracassat que han de tornar a intentar aconseguir la seva felicitat i estimar de nou.
En aquest poema la autora diu que s'ha de fer per iniciar una relació feliç, que sigui fructífera, diu que les relacions amoroses estan sotmesses a la sort. La paraula "sageta" fa referència a la fletxa que llença algún deu mitologic, que depenen on caigui, pot fer que l'amor sigui feliç o desgraciat. El poema está distribuit en dos quartets i dos tercets amb versos d'art major, concretament decasíl·labs. El primer vers està cesurat en una part de quatre síl·labes i una altra de sis. El segon no té cesura i el tercer està cesurat a la quarta síl·laba. La rima d'aquest sonet és consonant i creuada en els dos quartets i encadenada en els dos tercets. Hi han rimes femenines i masculines.
La primera estrofa és la introducció, la segona el desenvolupament i la tercera i última són la conclusió.


FOC DE PALES
I

El tó de la canço recorda a les poesias de Federico Garcia Lorca, els dos versos finals de cada estrofa es repetéixen als dos primers de la següent.
Aqui ens descriu una escena a la nit, on hi ha una barca que no té remer, que va navegant, on l’autora está sola, i la lluna es reflecteix a l'aigua i sembla que la barca s'estigui cremant, els ganivets representan una amenaça. La lluna simbolitza la dona. L'autora es sent sola i intenta reconduir la barca de la seva vida, amenaçada per agents externs.


V Brida

Tornem a tenir el jo poètic, está expressat amb una série d'expressions utilitzant el verb anar en temps condicional. Anirá al lloc on és troben tots el boixos, i ningú o sabria, és a dir, en secret.
Ella aniría a la fira del Folls amb tota llibertat, però portaria el llavis ferits per la vida que a tingut, molt apassionant i plena d'experiéncies. L'estel que li a enxampat és l'amor, però un amor negatiu, infeliç. Algú li fa senyals però ella no está interesada. Canvia el temps verbal, ara parla en present. No pot actuar en llibertat i ella fugia de les cadenes, que pot ser, qualsevol home o el matrimoni.
Conclusio, a ella li agradaria anar sobre un caball sense fré, i participar en la festa del Folls, i li agradaria asistir estant viva, amb tot lo positiu como negatiu.