MODERNISME

Cap el 1880 comencen a aparèixer a Catalunya un conjunt d'actituds culturals noves caracteritzades per voluntat clara de modernització. El nucli ideològic més representatiu és la revista L'Avenç(1881-1884).
El Modernisme sorgeix como a moviment a l'entorn del 1892. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa, és la plataforma més influent, ja que recull moltes iniciatives innovadores.
També, les exposicions de Rusiñol i Ramon Casas a la Sala de Parés de Barcelona, les festes modernistes de sitges, i els articles de Maragall al Diari de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe de l'arribada del moviment.
Convençuts d'haver rebut una herència cultural morta i de viure en plena decadència social i cultural "viure en del passat" com ho definirà Jaume Brossa, el modernistes proposen, l'impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot "modern".
Això esta reflectit i plenament exemplificat a l'article que publicà Jaume Brossa a L'Avens el 2 d'agost de 1892, titulat "Viure del passat". Aquest article representa el punt de partida del modernisme i una frase que serà el lema del moviment:" A èpoques noves, formes d'art noves".
A "viure del passat" el modernisme hauria de representar:

1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea. Voluntat decidida, d'arraconar la Renaixença i de superar aquell absurd que feia que autors com Verdaguer hi mantinguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.

2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.

3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

Europa és el nou horitzó cultural dels joves intel·lectuals modernistes. "Posar-se al dia" i "acostar-se a Europa" són els impulsos que mouen aquesta nova generació que caracteritza la primera etapa del moviment, una etapa de formació i preparació on els modernistes buscaran els seus models , coneixent les "formes noves" que segons ells han de ser les representatives de "l'època nova".
Els escriptors joves buscaven mestres on fos i van descobrir que hi havia un desig tàctic de demostrar que a la literatura catalana s'estava produint una europeïtzació efectiva i de demostrar-ho sobretot, als mateixos catalans.

La majoria dels models que els modernistes proposen tenen un tret en comú: coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials". El "replegament en un mateix" durà les modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" serà l'art.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood i faran seu el lema "Art for art sake"("l'art per l'art").
Pretenen imposar la seva oposició artística a l'art de la industrialització. Els prerafaelites havies descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i que l'havia integrat al seu engranatge consumista. L'art tenia un valor decoratiu, intranscendent. Havies descobert, també que el treball industrial embruteix, i degrada l'home, en un medi, s'anorrea i acaba oblidant els seus orígens. Proposen de recuperar l'Home individual, natural conscient del seu passat. Abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball art´stic.