Treball de Ramona, adèu (Alba Vives, Laura Morcillo, Andrea López i Patricia Sanguino)

Proposta 1. Tema i argument
Doneu resposta a aquests interrogants des de la vostra experiència com a lectors/es. Després, relacioneu les respostes amb el tema- o temes de Ramona, adéu.

“¿Podria ser que els escriptors/escriptores no suportem la felicitat –i encara menys la dels altres- perquè aquesta és matèria difícilment transformable en literatura?”

·Des de el meu punt de vista, a cada escriptor li agrada escriure de un tema en concret, o d’un tema el qual tingui experiència o es sentí identificat. Potser per a un escriptor parlar de la felicitat del altres no es gaire agradable.

“¿Considerem tot sovint com <> en literatura -ai, la jerarquia!- la dissort, la mort o el pas del temps, mentre que la felicitat, fugaç però no menys lluminosa, la deixem per als fulletons i els telefilms?”

·Es considera que hi ha alguns termes respecte el periodisme que són més importants d’altres, com per exemple una editorial, quan parla de jerarquia esta per dalt de una entrevista.




Proposta 2. Personatges

2.3. La literatura ens ha deixat grans imatges femenines. Tres d’aquestes dones- protagonistes de novel·les escrites al segle XIX: l’Emma de Madame Bovary de Gustave Flaubert, la de Pilar de Pilar Prim de Narcís Oller i l’Ana Ozores de La Regenta de Leopoldo Alas <> són citades a Ramona, adèu per Jordi Soteres:
Busqueu informació sobre aquests personatges i compareu-los amb les Mundetes de Montserrat Roig. Anoteu les similituds i les diferències que hi trobeu.

· Identifiquem a Mundeta Jover amb Emma de Madame Bovary, ja que les dues estan insatisfetes amb la seva vida a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i realitats. Les dues es busquen un amant, encara que Emma acaba amb el suïcidi i Mundeta reconeix el seu fracàs.

·Identifiquem a Mundeta Ventura amb Pilar Prim, ja que les dues son viudes, encara que Pilar Prim també es orfre de mare, no com M.Ventura que admira a la seva mare, encara que no s’entenen. Una altra similitud es que totes dues es senten soles.

·Identifiquem a Mundeta Claret amb Ana Ozores, ja que les dues esta amb uns homes bondadosos. I les dues es contradiuen amb el que pensem i amb el que tenen que fer realment.


2.4.Llegiu el fragment (pp. 195-196) en què Mundeta es compara amb la protagonista de la reina cristina de Suècia i comenteu-lo.

La Mundeta quan veu la pel•lícula es sent identificada amb la Cristina, la idolatra molt, explicant que es la reina més estimada, recordada i desitjada. Però hi ha un diferencia entre les dues, Cristina-Greta perd la seva dignitat amb un home qualsevol, en canvi Mundeta-Greta no es conforma amb un home qualsevol, sinó que ella vol al home de debò, “ de fusta més noble”.Quan acaba la pel•lícula a la Mundeta li costa tornar a la realitat de lo submergida que estava en ella.


Proposta 3. Espai

3.1. Busqueu informació sobre l’argument d’algunes d’aquestes novel•les i després expliqueu:

Nada de Carmen Laforet, La plaça del Diamant de Merçe Rodoreda i La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón.

a) Quina part o parts de la ciutat apareixen
•Nada: en aquesta novel•la apareix el carrer Aribau, les rambles, el passeig de Gràcia, el barri xinés, la església de Santa Maria, etc.
•La plaça del Diamant:
•La sombra del viento:les rambles, ronda san Antoni, el port, la avenidad del tibidavo, bonanova.

b)Quina classe social retraten
•Nada: apareix dues classes socials, la baixa i la alta.
•La plaça del Diamant:
•La sombra del viento:es barrejen la classe alta i la biaxa.

c)En quin temps històric se situa
•Nada: es situa a la postguerra.
•La plaça del Diamant: es situa amb la república i la guerra civil.
•La sombra del viento: es situa des de la revolució industrial fins a els anys posterios de la guerra civil.


3.2. Les tres dones protagonistes veuen Barcelona de forma diferent. Compareu la visió que tenen de la ciutat a partir dels fragments que hem seleccionat.

-Mundeta Jover: Aquesta dona va tenir dos visions diferents de Barcelona al llarg de la seva vida. A l'any 1898 l'hi agradava Barcelona, deia que era un lloc obert y que la gent anava pel carrer sense cap preocupacio y això l'hi agradava, però deprés, a l'any 1909 va canviar d'opinio sobre Barcelona per motius de la guerra suposu, abans la veia alegre amb bona cara y ara la veu trista, pobra com si tot l'encant que tenia l'hagues perdut.

-Mundeta Ventura: Ella veia Barcelona d'una forma especial, l'hi agradava moltissim, la veia com una forma de representar la bellesa, com una promesa, l'hi fascinava.

-Mundeta Claret: A Claret l'hi atreia molt Barcelona però no sabia perque, perque no l'hi agradava gens, diu que era com una ciutat en ruines, decrèpita. Per ella es com si la ciutat s'anes morin a poc a poc.Tenia una visio molt diferent a la de la Mundeta Ventura.


4.2. Ramona, adéu s'inicia amb la narració de Mundeta Ventura de les conseqüencies del bombardeig del 17 de març de 1938 sobre la ciutat de Barcelona. Hi ha un documental: <>, que rememora aquests fets. Després de veure'l, compareu le vivències dels testimonis reals amb el relat de ficció de Montserrat Roig.


4.3. Amb les dades que ens ofereix La Mundeta Ventura i amb la informació que hàgiu pogut aconseguir sobre el bombardeig del Colisèum, escriviu una notícia explicant què va passar aquell dia. No oblideu que el text que redacteu ha d'intentar donar resposta als següents interrogans: què, qui, on, per què, com.

En aquest exercici no parlaré concretament del bombardeig al Coliseu de Barcelona perquè no hi ha molta informació, però parlaré de tot el conjunt de bombardejos que van haver-hi a Barcelona.
Entre els anys 1936 i 1939 els bombardeigs franquistes van acabar amb la vida de 4.736 persones.
Barcelona es va convertir en un petit experiment, ja que era la primera vegada que feien això del bombardeig.
Els dies 16,17 i 18 de març de 1938 van ser els mes sanguinaris, en aquestes circumstancies van decidir fer refugis, ja que sinó això es convertiria en una matança.
La majoria dels refugis estaven construïts al metro. Mundeta Ventura o feia més fictici de com era en realitat.
Catalunya i sobretot Barcelona van patir, des del 1937 i fins al 1939, un nou tipus de guerra no experimentat mai abans. La capital catalana es va convertir en banc de proves de les potències feixistes: la guerra de saturació. Entre el 16 i el 18 de març de 1938, els avions van arribar a bombardejar la ciutat durant 41 hores. Al complir-se 70 anys dels fets, Barcelona ret homenatge a les víctimes amb exposicions i diversos actes.

Cap altra ciutat havia estat abans bombardejada des de l'aire de forma tan sistemàtica i durant tant de temps. Els atacs no tenien objectius militars [...]. Els seus habitants eren dones, vells i nens, ja que els homes eren al front. Els feixistes van buscar crear pànic, desconcert i desmoralització amb incursions múltiples, inesperades i il.lògiques.

Entre el 16 i el 18 de març de 1938, l'aviació italiana va descarregar sobre Barcelona milers de bombes i va assassinar 979 persones. La població civil va ser la diana de l'anomenada guerra total. Les andanes del metro es van convertir en refugi per a milers de barcelonins.



5.3.

Mundeta Ventura parla de Francisco Ventura desde un punt de ràbia i rencor, ja que ell era un home ensopit i desapassionat. El matrimoni que va tenir amb ell va ser un matrimoni frustrat. Per això quan li explica a la seva filla que el pare hi és al cel ho fa amb ràbia i sense cap tristesa. La Mundeta Ventura també li diu a la nena que els homes sovint fan coses lletges a les dones, aquí podem veure que té rencor d’en Francisco.
En canvi quan parla amb l’Ignasi Costa, el seu primer amor, ho fa d’una altre manera, d’ell si que realment va estar enamorada, per això es repeteix la conversa que van mantenir, per que poguem observar aquella complicitat que hi havia entre tots dos.
Potser que fos per que l’Ignasi va ser el seu primer amor i diuen que aquest primer amor mai s’oblida.

6.2.
a)

Los ojos de Elsa

Inclinando a tus ojos los míos sitibundosen su fondo vi todos los soles reflejados, y el salto hacia la muerte de los desesperados,como el de mis recuerdos a tus ojos profundos.
Es un mar en tinieblas bajo el palio de un vuelo;de pronto el día plácido de tus pupilas sube;en los linos del ángel recorta el sol la nubey sobre las espigas se azula más el cielo.
Vuelve al azul la bruma del viento perseguida;-más diáfanos tus ojos abiertos bajo el llanto;ni aún tras de la lluvia los cielos fulgen tanto;el vaso azul no es tan azul como en la herida.
Madona de Dolores, humedecida lumbre,siete espadas rompieron el prisma de colores;el día es más punzante nacido entre clamores,y el nocturno relente, más azul en quejumbre.
De las melancolías en la plácida fiebrereabres con tus ojos sendas de epifanía.Latiendo el corazón, el manto de Maríaal tiempo los Tres Magos vieron en el pesebre.
Al Mayo de las voces basta con un salteriopara todos los ayes y todas las canciones;guarda un trozo de cielo luceros por millones,donde faltan tus ojos con su doble misterio.
El infante absorbido por mirífioos viajesdesmesuradamente menos asombro espaciaque si agrandas tus ojos -insoluble falacia-como racha que abriera dos capullos salvajes.
¿Escondes tus relámpagos en medio del espliegodonde el insecto vive su voluptuoso instante?Preso estoy en el lazo de la estrella filante,como ahogado marino bajo estival sosiego.
Yo extraje ese metal sutil de su pechblenda;yo calciné mis dedos en su fuego prohibido;paraíso mil veces recobrado y perdido,tus ojos mi Golconda, mi dorada leyenda.
Y sucedió que el mundo bajo la tarde excelsarompiose en arrecifes de pérfidos fanales,en tanto yo veía desde los litoralessobre lívidas ondas brillar los ojos de Elsa.

b)
Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim.
Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluis Serrahima i Miguel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes.
També hi va tindre a veure: l'aparició radiofònica deFont Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundació de la discogràfica Edigsa, etc.
Malgrat les restriccions i les dificultats administratives en la transmissió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica, la Nova Cançó reuní cada cop més adeptes i obligà molts intèrprets a optar per una autèntica professionalització, reclamada per la crítica i un públic cada cop més exigent. Els professionals sorgiren en un terreny, mentre que a l'oposat hi havia els anomenats protestataris i el folk, corrents que suposaven una normalització, com la de la majoria dels països europeus. En aquest sentit, aparegueren formacions com el Grup de Folk i, més endavant, Esquirols.


6.3.
L’àvia és una dona amb una personalitat forta, que va mantenir un amor pacífica mb el seu estimat marit Francisco.
Mundeta Claret parla de la seva àvia com una dona que es mirava la vida amb tendresa subtil i amagada, que s’adaptava de meravella a la monotonia. Quan parlava del seu món, l’àvia, es posava melancolica per l’enyorament, però recordava d’una manera feliç el seu matrimoni, ella estava molt enamorada del seu marit, a diferència de la seva filla, Mundeta Ventura, no parlava amb cap rencor ni malícia.
Dels seus llavis nomès sortien adjectius que qualificaven a en Francisco.


Proposta 7.Simbologia.

1.Poseu-vos en el paper d’un escriptor o d’una escriptora. Imagineu quina podria ser la funcionalitat d’una rosa groga un collaret de perles, un colom mort, un rellotge de paret aturat i un llibre del qual s’ha arrencat una pagina de la vostra hipotètica primera novel·la.

·Rosa groga:desemparellament,tristesa.
·Un collaret de perles:diners,fina.
·Un colom mort:guerra,mort,fracàs.
·Un rellotge de paret aturat:parada en la teva vida,inseguretat.
·Llibre en el qual s'ha arrencat una pàgina en la vostra hipotètica primera novel·la:cosa incomplida.

Proposta 8. Llengua i estil

8.2 Rellegiu el monòleg i feu una llista de tots els modismes comparatius, les locucions, les frases fetes i els refranys que hi trobeu.

·Fer el cor fort: fer-se el dur.(p.39)
·Ser una bleda: no valer per res,inutil.
·Com si fossin de paper de fumar:com si no fos res.(p.42)

8.3El llenguatge de Montserrat Roig en aquest frangment també és molt sugeridor. A través de les olors i dels sorolls recrea l'ambient d'una ciutat en guerra,que acaba de patir un bombardeig.Busqueu-ne exemples.

·Hi havia una munió de soldats que l'encerclaven i ens feien circular.
·Barcelona plena de deixalles,d'escombraries en estat de putrefacció.
·Tot fei olor d'ous podrits i de col bullida.
·Però el que era pitjor era la pudor de les taronges que desprenien les boques del metro.Era una pudor sòlida,empalagosa,que se m'enganxaa als narius i ja no em deixava.

Biográfia de Montserrat Roig

Montserrat Roig i Fransitorra neix a l'Eixample de Barcelona el 13 de juny de 1946. És filla de l'escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop, que conrea també la narrativa, la biografia i el teatre, i que està en contacte amb escriptors com Prudenci Bertrana i altres modernistes. Viu, des de molt petita, en un ambient familiar que li facilita el contacte amb la literatura.
Cursa l'ensenyament primari, dels 4 als 13 anys, a l'escola de la Divina Pastora, a l'Eixample, barri on residirà sempre. Més tard, entra a l'institut de secundària Montserrat i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on coneix, l'escriptora Maria Aurèlia Capmany, amb qui després mantindrà una intensa amistat. En aquesta època, ja llegeix autors com Manuel de Pedrolo, Bertold Brecht, Narcís Oller, Friedrich Dürrenmatt o Rosselló-Pòrcel. Obté el seu primer premi literari amb un poema de caire religiós sobre la patrona del centre de secundària on estudia.
Es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Encara estudiant, l'any 1966 participa en la Caputxinada, moviment de protesta de diversos intel·lectuals a Barcelona, abans del Maig Francès.
Aquest mateix any es casa, amb tan sols vint anys; un matrimoni que dura només tres anys i que ella mateixa diu sovint "que vol oblidar".
Treballa en diferents feines editorials, entre les quals la de la confecció de la primera etapa de la Gran Enciclopèdia Catalana, i té el seu primer fill. En aquesta època guanya els primers premis literaris, com ara el dels Jocs Florals de Caracas, el de Sant Adrià i el de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves. Obté el premi Recull i, amb la narració guanyadora i un altre aplec escrit posteriorment (Molta roba i poc sabó...), obté el Víctor Català (1970), que li obre les portes a l'edició comercial.
El 13 de desembre del 1970, juntament amb un col·lectiu d'intel·lectuals i artistes, participa en una tancada al Monestir de Montserrat per protestar contra l'anomenat "procés de Burgos", que condemnarà a mort, sota la ratificació de Franco, uns membres d'ETA. Ella mateixa defineix aquesta experiència amb les paraules següents: "Vaig entrar a Montserrat com a 'llicenciada' i en vaig sortir com a "escriptora".
Després de diverses temptatives polítiques, es presenta a les llistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) al Congrés de Diputats, convençuda de que no obtindrà l'acte.
La seva intenció de dedicar-se professionalment a la literatura li fa alternar la narrativa amb l'assaig, la biografia, la crònica, el periodisme, tant escrit com audiovisual, sense oblidar el teatre.

Treball d'Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

Cançó de bressol, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C.1

Aquesta poesia publicada l'any 1956, pertany a l'autor Vicent Andrés Estellés, nascút el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (Valencia). Estellés es el máxim exponent de la literatura Valenciana.
La poesia està formada per 16 versos d'art menor heptasíl·labs, només 1 estrofa, no hi ha rima, és una poesia de versos lliures.
Aparéixen gaires figures retòriques com ara, anàfora, és repetéix varies vegades "Jo tinc una Mort petita", també hi ha encavallament "i és l'ama del corral i del carrer", paralelisme, " amb mi va i amb mi se'n ve", enumeració asl últims tres versos i al·literació al segón vers amb els sons m i n.
Aquest poema parla exclusivament de la mort, sabent la vida del autor, comprobem, que parla d'una mort molt propera, com és la mort de la seva filla de 4 mesos.
Per això parla d'una mrt petita, diu que quan neixem ja començem a morir, que la mort és l'ama de tot i que està en tots llocs.
En conclusió Estellés com sempre fa menció en un dels seus poemes, una etapa de la seva vida, como ara la mort de la seva nena.


Els amants, Llibre de les meravelles (1971)

Aquesta poesia publicada l'any 1971, pertany a l'autor Vicent Andrés Estellés, nascút el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (Valencia). Estellés es el máxim exponent de la literatura Valenciana.
La poesia está formada per 5 estrofes de, 4, 5, 2, 12 i 2 versos. Predominen els versos alexandríns amb i sense censura. La majoria dels versos acaben en sil·laba plana, és a dir, que són femenins. Hi ha rimas asonants (terra- orella). Hi ha gran quantitat de figures retòriques, com ara comparacions, "No hi havia a València dos amants com nosaltres."i en "No comprenem l'amor com un costum amable", al·literació en " abraços i besos", "Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer", pleonasme en " amor és un amor"i per últim una metonimia " el peçó d'una orella".
En aquesta poesia viem una posició amorosa física i la relació de com s'estimen al passat i al present. En conclusió parla de dos persones que s'estimen.

Ací, llibre de meravelles (1971)

Aquesta poesia publicada l'any 1971, pertany a l'autor Vicent Andrés Estellés, nascút el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (Valencia). Estellés es el máxim exponent de la literatura Valenciana.
La poesia está formada per 19 versos, distrivuits de manera diferent, predominen els octosíl·labs, però hi ha algún eneasíl·lab, rima consonant i versos masculins i femenins.
Les figures retòriques que hi ha són, anàfores "Ací", encavallaments, "que viuen, beuen i se'n van", asindetón, "Dic les coses que vénen, van" i paral·lelismes.
El contingut de la poesia és que en tota la poesia hi ha una reivindicació del autor, de ser ell i les seves circumnstancies; jo, ara i aquí. No només a la seva obra parla de verietats sinó que també de mites. El tema principal és la seva vida i a que dedica la seva obra.
Sembla una canço popular, perque a partir de tantes repeticions hi ha una especie de melodia.

"Assumiràs la veu d'un poble", Llibre de meravelles (1971)

Aquesta poesia publicada l'any 1971, pertany a l'autor Vicent Andrés Estellés, nascút el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (Valencia). Estellés es el máxim exponent de la literatura Valenciana.
La poesia está formada per 43 versos i una estrofa, versos d'art menori rima lliure.
Trobem varies figures retòriques com, hipérbatons, anàfora "i ", paral·lelisme, repeticions i encavallaments.
Aquest poema s'adreça a ell mateix com a poeta, i també concretament al país Valencià, el poeta fa de portaveu del poble, sense deixar de tenir una vida normal com a ciutadà. Ell està allà per lluitar i reivindicar els drets del poble Valencià.

"Pare", Horacions (1974), dins Les pedres de Pàmfora, O.C.2

Aquesta poesia publicada l'any 1974, pertany a l'autor Vicent Andrés Estellés, nascút el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (Valencia). Estellés es el máxim exponent de la literatura Valenciana.
La poesia está formada per 30 versos distribuits en 10 estrofes de diferent tipus, és una poesia irregular per la seva estructura, no te rima. Hi ha figures retòriques com comparacions i anafores.
Lapoesia s'adreça al pare del autor i parla molt bé d'ell. Diu que encara que no sabia llegir ni escriure no el considerava un analfabet, ja uq ella li havia ensenyat mmoltes coses.