Joan Oliver, va nèixer el 1899 i publicà el seu primer llibre de narracions l'any 1928, però no es dóna a conèixer fins el 1934, després del compromís amb la causa republicana i l'exili, assoleix el seu punt àlgid de prestigi els anys seixanta.
Postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, actitud contrària a les pretensions i el transcendentalisme. Oliver va decantar-se cap al realisme i el compromís.
Dels orígens al compromís
Va nèixer a una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca, educat, com a fill de casa bona, quart d'onze germans , estudià la carrera de dret, viatjà per Europa i, l'any 1919, formà l'anomenat "grup de Sabadell" amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i cr´tic Armand Obiols.
L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell , i el 1925 funden les edicions La Mirada.
Es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull.
La primera gran sotragada en la vida de Joan Oliver i canvis literaris consegüents es donen amb la guerra civil, que es compromet a fons amn el bàndol republicà: esdevé president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans.
Oda a Barcelona, nacionalista i revolucionària, representa un tomb en la seva obra poètica.
Acabada la guerra, s'exiliarà a França, primer al castell de Roissy-en-Brie, fins que el mateix any 1939 s'embarca cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a SAntiago de Xile. on viurà vuit anys.
L'exili i el retorn
A Santiago de Xile, Oliver continuarà la seva doble tasca d'intel·lectual i lluitador.
De retorn a Catalunya l'any 1948 -en un context autàrquic ben diferent del d'abans de la guerra, amb l'amarga experiència de l'exili, i havent perdut la seva antiga posició social-, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona, més tard rebrà, el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París.
Treballà des de l'an 1957 fins el 1963 a l'editorial Montaner i Simón com a cap de redacció de la versió castellana de Diccionario Literario Bompiani.
Serà important en la trajectòria vital i literària del autor. Olier fa un repàs de la seva vida des de la talais dels seixanta anys, combinat amb cr´tiques a la societat de consum i el franquisme i amb mostres d'un peculiar cristianisme individualista.
divendres, 25 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Nota: 7
Publica un comentari a l'entrada