Treball de Ball robat: Raquel, Alba, Patricia i Tania.

1. Situa deneracionalment Joan Oliver. Per què es pot parlar d'un autor "desclassat"?

·Joan Oliver, amb pseudónim de Pere Quart en les seves poesies, està considerat un del poetas i dramaturgs més importants de la literatura catalana. Va nèiexer a una destacada familia de burguesos en Sabadell, ell era el quart germà, d'once que eren. D'aqui el seu pseudónim de Pere Quart. Va estudiar dret i més tarde va formar junt amb el novelista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Joan Oliver adobta una postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, actitud contrària a les pretensions i el transcendentalisme. Oliver va decantar-se cap al realisme i el compromís.
Durant la guerra civil, és va decantar per al bandol repúblicà, s'esdevé president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, acabada la guerra, s'exiliarà a França, primer al castell de Roissy-en-Brie, fins que el mateix any 1939 s'embarca cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a Santiago de Xile on viurà vuit anys.
En 1948 regressa a Barcelona, a on el franquisme es caracteritzava per el autoritarisme i la repressió, va ser pressoner durant tres mesos i tres anys desprès va rebre el premi del President de la República francesa en els Jocs Florals de Paris.
Pere Quart mor al 1986.

· Diem que Joan Oliver és un autor desclassat perquè cal tenir en compte que deixa la classe social a la qual pertany i es posa del bandòl dels repúblicans, està invers en la política catalana contra el franquisme i manté una postura antifeixista.


2. Fes una sinopsi del desenvolupament del teatre català del del tombant del segle.

Al teatre català va haver una censura i una gran prohibició d'expressió en les obres teatrals catalanes. La censura franquista, directa o indirecta, incidia considerablement a l'hora de barrar o anul·lar els intents de renovació dels repertoris dels teatres catalans.
Les prohibicions governatives, els criteris de presumpta moralitat, guiaven la censura teatral.
La cultura oficial franquista feia del tot impossible la viabilitat pública d'un teatre català que havia de recloure's en la clandestinitat.
Van arribar a classificar els espectacles teatrals como a "greument perillosos" els que no s'adeien a la moral catòlica oficial.
Era censurada tota referència a 'avortament, l'homosexualitat, l'adulteri o el divorci.
Les institucions i normes per a la censura moral dels espectacles aclaries, que no es podien presentar: " vicios o personajes viciosos, tramas amorosas, pasionales o sensuales, amor libre, adulterio, vestidos provocativos, concepto frívolo del matrimonio o picarescas de doble sentido, gests obscenos y provocaciones", en canvi, es toleraven " los argumentos amorosos correctamente expuestos".
Encara que a l'hora de la veritat, la pràctica censòria estigués plena de contradiccións.
Respecte a les traduccions, la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictatorial espanyol va fer circular unes normes, de caràcter oficiós, però d'obligat acatament, que limitaven al teatre professional les representacions d'obres estrangeres en català.
En cada temporada, només es podia estrenar una traducció estrangera per cada quatre estrenes d'obres originals d'autors catalans que figuraven en la programació del teatre.
Tampoc no es podia escenificar cap traducció que no hagués estat estrenada, si més no dos anys enrere, al país d'origen i que no disposés del permís del traductor de la versió castellana, no podia mantenir-se en cartell més temps del que hi havia figurat l'obra original.
Aquesta normativa tan restrictiva no arribà a aplicar-se al peu de la lletra.

Cugat:

- Oleguer: unit, acabat i arrodonit, interessant, ha de tenir-ho tot resolt.
-Oriol: poc treballador i esportista, infant i prepotent.
- Núria: infermera perfecta, enamorada del seu marit, intel·ligent, curiosa i moderna.
-Eulàlia: molt dolça, té sentit comú i és feliç amb els seus fills.

Merçè:

- Oleguer: S’expressa I parla molt bé, una persona molr segura i autoritaria.
-Eulàlia: Bona noia i una mica creguda.

Joan Oliver

Joan Oliver, va nèixer el 1899 i publicà el seu primer llibre de narracions l'any 1928, però no es dóna a conèixer fins el 1934, després del compromís amb la causa republicana i l'exili, assoleix el seu punt àlgid de prestigi els anys seixanta.
Postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, actitud contrària a les pretensions i el transcendentalisme. Oliver va decantar-se cap al realisme i el compromís.

Dels orígens al compromís

Va nèixer a una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca, educat, com a fill de casa bona, quart d'onze germans , estudià la carrera de dret, viatjà per Europa i, l'any 1919, formà l'anomenat "grup de Sabadell" amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i cr´tic Armand Obiols.
L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell , i el 1925 funden les edicions La Mirada.
Es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull.
La primera gran sotragada en la vida de Joan Oliver i canvis literaris consegüents es donen amb la guerra civil, que es compromet a fons amn el bàndol republicà: esdevé president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans.
Oda a Barcelona, nacionalista i revolucionària, representa un tomb en la seva obra poètica.
Acabada la guerra, s'exiliarà a França, primer al castell de Roissy-en-Brie, fins que el mateix any 1939 s'embarca cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a SAntiago de Xile. on viurà vuit anys.

L'exili i el retorn
A Santiago de Xile, Oliver continuarà la seva doble tasca d'intel·lectual i lluitador.
De retorn a Catalunya l'any 1948 -en un context autàrquic ben diferent del d'abans de la guerra, amb l'amarga experiència de l'exili, i havent perdut la seva antiga posició social-, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona, més tard rebrà, el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París.
Treballà des de l'an 1957 fins el 1963 a l'editorial Montaner i Simón com a cap de redacció de la versió castellana de Diccionario Literario Bompiani.
Serà important en la trajectòria vital i literària del autor. Olier fa un repàs de la seva vida des de la talais dels seixanta anys, combinat amb cr´tiques a la societat de consum i el franquisme i amb mostres d'un peculiar cristianisme individualista.